ANIMACIÓ CULTURAL 5 ENTREVISTA AL PINTOR MANOLO SEBASTIÁN

Primer farem unes preguntes sobre l'entitat

 1.-¿Nos pots explicar breument en que consistix la teua activitat personal i en l'acadèmia Pigments?

 Jo tinc la meua activitat personal de pintor i després ensenye a dibuixar i pintar totes les persones interessades en l'acadèmia. Jo vaig començar a interessar-me per la pintura quan era xicotet de manera autodidacta, ja que no ens ensenyaven en els col·legis. Seriosament a partir dels 17 o 18 anys vaig començar a pintar tots els dies un poquet i de forma contínua. 

Encara que hi ha temporades que pintes més i altres que ho fas menys, encara que des de llavors no he deixat de pintar. 

2.- Quant temps dediques a açò i que gratificacions tens personalment i com a professional? 

És un treball continu al llarg de molts anys. El temps que es dedica no es pot ni comptar. Per concretar, diria, sobre huit hores diàries. Les gratificacions són moltes. Estic molt satisfet perquè l'activitat m'agrada i a més ajude a altres persones.Quan veig que els alumnes progressen i milloren la seua pintura em satisfà un muntó.

 3 - Què canviàries en el teu treball o en les seues normes per a millorar-ho? 

Bueno tinc prou que millorar. A mi m'agradaria tindre un ajudant que m'ajudara, perquè faria que funcionàrem millor, però les qüestions econòmiques no m'ho permeten. D'educador porte poc de temps, porte tres anys i és ara quan veig les necessitats, els progressos dels alumnes segons els anys que porten en l'acadèmia. 

És ara quan ho veig un poc més clar, com es pot organitzar açò per cursos... però tinc molt que millorar, segur. 

4.- Parla'm un poc de la història de l'entitat. Perquè de tant en tant he tingut xicotets tallers, perquè sempre hi ha hagut persones que m'han demanat que els ensenyara a pintar i jo els he donat classe, a vegades de dos o tres persones, altres vegades eren uns pocs més. Amb Pigments porte tres anys i veig la necessitat social d'esta activitat i d'ensenyar les arts plàstiques.

 Bueno, ara unes preguntes més personals

 5-.Cómo et diuen i d'on eres. 

Em cride Manolo Sebastián Navarrete. Sóc ciutadà del món, entre el Port de Sagunt i Altura. Els meus pares són d'Altura, però jo m'he criat en el Port de Sagunt.

 6-¿Cuál és la teua pel·lícula favorita?

 Tinc moltes pel·lícules favoritas... encara que em quede amb American Beauty. 

El teu llibre favorit? El nom de la rosa. 

La teua música preferida? M'agrada el rock.

I una canción... Ací ho tinc molt difícil, no et vaig a dir cap cançó, m'agraden moltes .

I el teu color favorit? M'agraden tots els colors. 

I un actor? M'agraden molts, Javier Barden per exemple. 

Quina és el teu menjar favorit? Els arrossos.

Quina fruita t'agrada mes? : El nispro. 

Quin és el teu animal favorit? Mos gossets, un s'anomena Tom, que li cride Antonio i l'altra Purna. Sempre he tingut gossos i estos són els que tinc ara. 

Quin és el teu horòscop? Sóc peixos. 

Que personatge històric destacaries? Vinga, un pintor... Gustave Courbet

7.- Compte quelcom de la teua experiència personal i dels valors socials d'esta entitat. Com a experiència personal, és tant el que ensenye com el que aprenc. 

Aprenc un muntó tots els dies. Pense que complisc una funció que està coixa dins de l'educació escolar. Amb l'entitat Pigments es complementen i amplien les activitats plàstiques i artístiques. I és un espai on les persones interessades en les arts plàstica poden aprendre i compartir les seues experiències.

Entrevista realitzada per Blanca García Torres , alumna de cinqué.

DESENTROTLLAMENT COMUNITAR4 El col·legi Pintor Camarón de Segorbe te infermera escolar; SANTA.

La nostra infermera escolar: Santa 

El col·legi Pintor Camarón de Segorbe te infermera escolar.

 L'objectiu és promoure hàbits saludables i exercir una labor preventiva i assistencial entre l'alumnat . 

 La infermera escolar no sols exercirà desenrotllant labors sanitàries, sinó també com docent investigadora.

Les seues funcions passen per la promoció de la salut, l'avaluació dels hàbits de salut de l'alumnat, exercir labor preventiva i assistencial, realitzar un control i seguiment de malalties cròniques, prestar orientació i suport a professors i famílies i ensenyar hàbits saludables als alumnes, entre altres tasques.

Aquesta mesura beneficiarà a nou escolars que integren l'aula específica d'educació especial i requerix d'un suport per part de personal sanitari. Així  l'aula compta amb un total de nou alumnes, a més d'un important nombre de casos de malalties cròniques com a asma, diabetis, al·lèrgies i epilèpsia.

Reporteras con Rania la maestra del aula CIL

ANIMACIÓ CULTURAL 4 Entrevista a Josep Lluis Notari , cantautor de Vilavella.

https://open.spotify.com/artist/7ho9bTXqblPsoOeugzCN2v?autoplay=true&v=A

Entrevista feta per la nostra reportera de cinquè

ISABEL GUILLÉN SAZ

Josep Lluís Notari: cantautor

El nostre cantautor

     Josep Lluís Notari Lozano naix a la Vilavella. Creix entre aquest poble i la Vall d’ Uixó. Estudia Humanitats en la Universitat Jaume I de Castelló i s’especialitza en estudis sobre violència política i moviments socials.

    Entre 1996/1998 comença a fer les seues primeres cançons i els seus primers concerts a la comarca, en un País Valencià on els cantautors renaixen a poc a poc.

     Evidentment, la cançó protesta no és un moviment amb tanta força com en dècades arrere, però un grapat de franctiradors musicals que provenen de  dècades anteriors i una nova plèiade de cantautors creen un nou públic. Aquest públic prompte començà a congregar-se per tal d’escoltar històries on es veu reflectit al seu país; de nou, sonen cançons als aplecs musicals que renaixen   com a bolets.

    Durant la primera dècada del segle XXI el fenomen es converteix en una realitat i una demanda segura i complementària de la nova escena musical a les nostres terres. En aquest nou context Josep Lluís comença a fer el salt no sols als territoris de parla catalana, sinó que actua  arreu de l´ estat espanyol.

     El 2008/2009 és la presentació d’ aquest cantautor de Castelló en l’escena dels circuits de música en valencià, actuant en el recuperat Aplec de la Plana i en els actes del Correllengua. El següent  pas ve dona pel segon lloc aconseguit en el concurs musical del Rockpenat del 2009 i comparteix reconeixement amb  qui serà el grup més potent de rock en valencià, els Malnom.  Realitza  diverses actuacions,  Aplec del Baix Camp 2009, al Correllengua 2010 pel Priorat i en altres  municipis de Catalunya.

     L’any 2011arriba a la final del concurs Amplifica’t on el seu ressò ja començarà a estendre’s per tot el País Valencià. Entre el 2012/2013 es prepara el seu primer treball        “D´Espadà i altres Versos ”, disc enregistrat als estudis Metrònom de Castelló amb la producció artística i arranjaments d’Héctor Tirado i l’ajuda inestimable del  seu company de versos Pau Alabajos amb qui  ha col·laborat en la interpretació del tema “Itinerants”.

     El món de la cançó d’autor en què es troba Josep Lluís no solament és musical, sinó que està  lligat als moviments socials on les cançons  reflecteixen un compromís i una solidaritat amb temes tant  de l’esfera valenciana com dels moviments latinoamericans: Xile, Bolívia, Argentina, Cuba,  Mèxic, etc…

     La melangia de tot allò que resta per fer és la motivació d’aquest cantautor, que pretén despertar consciències; utilitza la historia i la quotidianitat per tal de fer veure a la joventut que encara queda molt per fer i que les fites de llibertat, igualtat social i solidaritat internacional són metes col·lectives.

Video oficial del disc “D’Espadà i altres versos”. Cançó  “Itinerants” amb Pau Alabajos.

BY JOAN BADENES

OCI I TEMPS LLIURE 4 LA APICULTURA

Miguel Ángel López Zorio

Apicultor i pare del nostre reporter

L'apicultura és una especialització de la ramaderia que consisteix en la cria de l'abella Apis mellifera per l’home per tal d'explotar els productes del rusc. L’apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines, etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern.

Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren la mel i la cera. El pròpolis, usat ja en l'antic Egipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de la gelea reial o del pol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenat pa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits, estris apícoles, medicaments, etc.

Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel·líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats(subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar dins del rusc) amb els mètodes moderns com la inseminació artificial de reines o l'estudi del trajecte de les abelles equipades amb microreflectors de radar.

El rusc modern

En les primeres formes antigues d'apicultura es destruïa tota la colònia d'abelles en el moment de recollir la mel del rusc i el que es collia era la mel barrejada amb els ous i les larves d'abella. A l'època medieval la cera d'abella era molt valuosa per fer ciris i espelmes i de la mel també se'n feia molt sovint hidromel, especialment als llocs d'Europa massa freds on la vinya no es podia cultivar. Thomas Wildman cap als anys 1768/1770 va descriure sistemes per no matar les abelles en fer la collita de mel.

Al segle XIX hi va haver una revolució en la tècnica de l'apicultura amb el perfeccionament del rusc de quadres mòbils feta per Lorenzo Lorraine Langstroth als Estats Units. Langstroth va fer servir de forma pràctica el descobriment de Huber sobre l'anomenat espai d'abella que és la distància entre 5 a 8 mm en la qual les abelles passen entre les parts del rusc sense omplir-les de cera o pròpolis com farien si l'espai que es deixés fos més gran. Langstroth va dissenyar una sèrie de quadres de fusta posats dins una caixa rectangular mantenint l'espai d'abella entre les parts successives i així les abelles no els enganxaven. Amb això l'apicultor podia inspeccionar fàcilment el rusc sense danyar la colònia d'abelles. A més fàcilment se'n podia extreure la mel. Els quadres del rusc es podien tornar a posar després de collir la mel. Langstroth va publicar el seu llibre (The Hive and Honey-bee) el 1853.

Amb aquesta invenció dels ruscs de quadres mòbils es va impulsar la producció de mel a gran escala als Estats Units i Europa.

Importància mundial de l'apicultura

• Segons la FAO l'any 2005 la producció mundial de mel d'abella va ser d'1.381.000 tones (en creixement des de 1982 quan va ser de 975.000 tones).
• Els principals exportadors (any 2005) van ser Argentina amb 107.600 tones i la Xina amb 88.500 tones.
• Els principals importadors (any 2005) van ser la Unió Europea amb 154.600 tones i Amèrica del Nord amb 113.700 tones
• El valor econòmic de l'apicultura, calculat per científics del INRA, CNRS (França) i UFZ (Alemanya) produït per abelles i altres insectes pol·linitzadors va ser de 153.000 milions d'euros (2005) o sigui el 9,5% del valor total de la producció agrícola mundial.

Problemàtica

Com ha passat amb altres activitats agrícoles (per exemple la viticultura) d'una banda s'han solucionat problemes tradicionals i de l'altra per efecte de la globalització n'han aparegut de nous.

En les abelles els problemes més importants recentment introduïts són la varroasi, la síndrome del despoblament dels ruscos i l'aparició de la vespa depredadora asiàtica. També és recent, però més fàcilment control·lable, les mortalitats d'abelles causada per alguns productes fitosanitaris.

Crestar

Crestar és la darrera tasca de l'apicultor, quan es recull el fruit de les abelles, la mel. El sistema més emprat per extreure la mel és la centrifugació de les bresques.

• L'apicultor, preparat degudament amb mesures i equips de seguretat (guants i careta), introdueix fum a l'interior de l'arna amb un fumador per tal d'aconseguir que les abelles obreres no ataquin.
• Amb una palanca s'extreu de l'arna els quadres que estan operculats i amb un raspall es treuen les abelles encara adherides.
• Ja a la sala d'extracció, es desopercula els quadres bé amb un ganivet especial escalfat o bé amb un desoperculador de vapor.
• Ja alliberada la mel, se centrifuga amb un extractor i es filtra amb un colador doble.
• Finalment la mel es deixa madurar en bancs de decantació, i així, de manera totalment natural, es rebutja tota impuresa què acaba pujant a la superfície.

Extracció de la cera

Un altre procés totalment simultani quan es cresta, és l'extracció de la cera, ja que per destapar les cel·les amb el ganivet s'extreu la cera, que s'acaba posant en un cerificador solar perquè es fongui mitjançant l'escalfor del sol i es pugui recollir fàcilment en recipients. També es pot fondre al vapor

MIGUEL ANGEL LOPEZ 5ºB

DESENROTLLAMENT COMUNITARI 3 CENTRE LUIS AMIGÓ de SEGORBE

1.- Ens pots explicar breument en què consistix (funcions, personal...) l'activitat? La nostra activitat consistix, principalment, a proporcionar un suport escolar als xiquets i xiquetes de la Comarca de l'Alt Palancia que ens deriven els Col·legis de les localitats. Ací els alumnes aprofiten el temps fent els deures, estudiant per als exàmens o realitzant els seus treballs. D'esta labor ens ocupem els professors, i la psicòloga amb què compte el Centre.

A part d'este suport escolar, els xiquets i xiquetes que vénen al Centre Socio-Educativo Luis Amigó també reben el berenar. Que cada dia varia: dilluns suc i rosquilletes, dimarts entrepans de fiambre o formatge, dimecres batut de xocolate i magdalena, etc... La dita berenar la prenen en un pati veí al nostre Centre que ens cedixen, igual que les aules, les Germanes Terciàries Caputxines. Els berenars són preparades diàriament per dos voluntàries, i la guàrdia del pati la realitza un altre voluntari. En total, el Centre es beneficia de l'ajuda altruista de 20 voluntaries/s.

Altres activitats que realitzem és - el Taller emocional-. En el que l'equip docent prepara diferents activitats per a treballar conceptes com: l'empatia, la gratitud, l'acceptació, la cooperació, la tolerancia...

2.- Quant temps dediques a açò? Quines gratificacions té a nivell personal o professional? Els professors dediquem un total de 15 hores setmanals. A banda del temps que invertim en reunions, preparació d'activitats, i preparació del material que realitzem fora de l'horari del Centre. Per als treballadors del Centre Luis Amigó, la nostra principal gratificació és veure l'agraïment dels xiquets i xiquetes i de les seues famílies. Sentim que ajudem en una labor tan important que és la de llaurar i assentar les bases per al seu futur.

3.- Què canviaries en el teu treball o en les seues normes per a millorar-ho? Del nostre treball, sincerament, canviaríem poques coses. Igual sí que ens agradaria tindre un poc més de temps de treball amb els xiquets i xiquetes, ja que a vegades, se'n van amb algunes coses sense acabar, però també és cert que el temps que estan en el Centre aprofiten el temps al màxim, no podem tindre queixa.

4.- Parla'm un poc de la història de l'entitat. L'entitat que va obrir el Centre al febrer de 2016, és l'Associació Fra Luis Va amistar de Segorbe, la dita entitat pretenia perpetuar el llegat del Bisbe de la nostra Diòcesi Luis Va amistar. El Pare Luis Va amistar, ja en el seu temps, procurava acollir i emparar aquells xiquets i xiquetes òrfens en els Centres d'acollida que va obrir al llarg de la seua vida. L'Orde que va fundar, va continuar obrint després de la seua mort, els quals continuen ajudant a xiquets i xiquetes per tot el món.

L'any 1996, un grup d'emprenedors de Segorbe funda l'Associació Fra Luis Amigó de Segorbe amb l'objectiu de perpetuar el llegat del Bisbe. I amb este objectiu, es van embarcar en este projecte del Centre Luis Amigó.

5.- Com et diuen i d'on eres?

El meu nom és Sebastián i sóc de Segorbe

6.- Quin és tu... preferit?

- Pel·lícula: Origen -

-Llibre: La filla del Nilo; de Javier Negrete

- Música: De tot, menys reggaetón. Sobretot pop rock.

- Cançó: My favorite game; de The Cardigans

- Color: Blau

- Actor: Daniel Day-Lewis

-Menjar: Paella

- Fruita: Plàtan

- Animal: Cavall

- horòscop: Leo

- Personatge històric: Miguel Ángel

7.- Compte quelcom de la teua experiència personal i dels valors socials d'esta entitat:

-Tinc la sort de ser el més veterà dels profes del Centre. Allà per febrer de 2016 l'Associació va obrir un procés de selecció del qual vaig eixir triat jo, este serà el meu tercer curs en el Centre.

El meu treball em proporciona una experiència doblement gratificant, ja que em dóna l'oportunitat de treballar amb xiquets, que és per al que m'he preparat; i al mateix temps ajudar-los en tot el que puc, ja que a banda de dificultats acadèmiques també abordem i ajudem en la faceta social.

Vull recalcar que és molt gratificant perquè tant les famílies, com els propis alumnes valoren i agraïxen este recurs que posem al seu abast.

5.- Com et dien i d'on eres?

El meu nom és Patricia i sóc de Soneja

6.- Quin és tu... preferit?

- Pel·lícula: La màscara del Zorro

- Llibre: Llibres relacionats amb la criança i educació.

- Música: Pop - Rock

- Cançó: Nits de boda (Joaquín Sabina)

- Color: Blau

- Actor: Anthony Hopkins

- Menjar: Pasta

- Fruita: Maduixes

- Animal: Tortuga

- horòscop: Gèminis

- Personatge històric: Alfred Adler

7.- Compte quelcom de la teua experiència personal i dels valors socials d'esta entitat: Quan vaig conéixer el projecte de l'entitat, em va paréixer súper bonic, precisament pels valors socials amb què promulga i pel sector de la població a qui està dirigit, els xiquets.

Em considere una persona especialment sensible amb la infància i m'encanten els xiquets. Pel que volia col·laborar amb l'entitat. Este projecte se sustenta, en part per la col·laboració de voluntaris que vénen desinteressadament al centre.

D'ací que quan vaig conéixer l'existència del mateix, volia col·laborar com a voluntària. Per a la meua sorpresa, volien incorporar un psicòleg en plantilla i així va començar el meu camí en el centre.

5.- Com et diuen i d'on eres?

Em cride Lucía i sóc de Segorbe (Castelló) .

6.- Quin és tu... preferit?

- Pel·lícula: La vida és Bella

- Llibre: El xiquet amb el pijama de ratlles

- Música: no tinc un estil musical definit, però si haguera de triar u, seria el Pop.

- Cançó: Menja what may (pel·lícula Moulin Rouge)

- Color: el verd.

- Actor: Will Smith

- Menjar: la meua menjar favorita és la pasta.

- Fruita: la bresquilla.

- Animal: el cavall.

- horòscop: Tauro.

- Personatge històric: William Shakespeare

7.- Compte quelcom de la teua experiència personal i dels valors socials d'esta entitat: Vaig conéixer el projecte del centre gràcies a una amiga que col·laborava de voluntària en el mateix. Ella em va comentar que estaven buscant un mestre o mestra.

Em va explicar els objectius i el treball socioeducatiu que realitzaven, la idea em va encantar, així que em vaig presentar a realitzar l'entrevista i després d'unes setmanes vaig començar a treballar junt amb ells. El Centre ho promou l'Associació Fra Luis Amigó de Segorbe, per a atendre les necessitats educatives de xiquets i xiquetes amb dificultats. Treballa valors com la responsabilitat, l'empatia, la igualtat, l'afecte, el respecte, la camaraderia, l'educació, la solidaritat, la superació, la gratitud... entre altres.

Reportatje de Manuel Pablo Ortiz